Ángela Benlliure fou l’única filla del pintor Juan Antonio Benlliure Gil i Edmunda León Mejías. Pertanyia a una de les nissagues artístiques valencianes més reconegudes a les darreries del segle XIX. Iniciada pel seu avi, Juan Antonio Benlliure Tomás, un modest pintor dedicat a la pintura decorativa, que inicià als seus fills en l’art. Els homes es dedicaren professionalment, el major dels germans, Blas Benlliure, s’especialitzà en pintura de bodegons i flors. El pintor José Benlliure, i l’escultor Mariano Benlliure, tingueren una llarga i reconeguda trajectòria artística. Son pare, Juan Antonio Benlliure, esdevingué un dels pintors de retrats favorits de l’aristocràcia i burgesia madrilenya de darreries del segle XIX.
Malgrat que la vida d’Ángela es desenvolupà a Madrid, mantingué un estret contacte amb la seua família i amb València. Casada amb l’advocat valencià Alberto Minguet Lerma, el matrimoni no tingué fills. El 1970, amb el Museu de Ceràmica en plena ampliació, i degut a l’estreta amistat que unia a la família Benlliure amb Manuel González Martí, decidí realitzar una donació de pintures, diplomes i mobiliari pertanyent a son pare per a la sala dedicada a la seua memòria.
El muntatge de la sala permetia fer un repàs per la trajectòria professional de Juan Antonio, qui s’havia format amb son pare i el seu germà José, a Madrid i Roma, participant a diferents certàmens. A l’Exposició Nacional de Belles Arts de 1884 aconseguí una segona medalla amb el quadre Per la pàtria [1], i d’altra a la de 1892 amb Una pecadora [2]. Els diplomes d’ambdós certàmens s’exposaven junt a retrats familiars, quadres preparatoris i mobiliari.
A la seua tornada a Madrid s’especialitzà en el gènere del retrat, esdevenint un dels pintors més demandats per la burgesia i l’aristocràcia. Així donen testimoni les pintures preparatòries[3] dels retrats de la família real que conserva el museu i que s’exhibien a la sala junt a retrats familiars com ara els dels pares de l’autor, la seua família, o els realitzats a la seua filla, dels que s’exhibeix Retrat de la seua filla Ángela Benlliure León, acompanyat de la butaca en què està asseguda la retratada.
Bibliografia
Bonet Solves, V. (1992). Tradició i modernitat en els retrats de Juan Antonio Benlliure Gil (1860-1931). Actes del congrés d'història de l'Art CEHA (Comité Espanyol d'Història de l'Art). 465-471.
García Peiró, J. (en premsa). Conferència: Manuel González Martí i els Benlliure. Un exemple d'admiració i respecte. Revista Majòlica, (1) , 65-77.
Vidal Corella, V. (2000). Els Benlliure i la seua època. Federico Domènech.
González Martí, M. (1971) . El pintor Juan Antonio Benlliure, en el Museu de les Arts Sumptuàries. Levante, 6 de juny de 1971.
Arxiu del Museu Nacional de Ceràmica, Correspondència, 01057
Arxiu del Museu Nacional de Ceràmica, Correspondència, 01058
Anònim, Sala Juan Antonio Benlliure, Arxiu fotogràfic Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries 'González Martí'. GONZÁLEZ MARTÍ, Manuel. Relació dels donatius rebuts en el Museu Nacional de Ceràmica "González Martí" durant l'any 1955. València, 1955-1971, (MS)
VVAA (1998). Los Benlliure: Retrato de familia = Els Benlliure : Retrat de família. València, Port de València. Edifici del Rellotge, 11/03/1998 - 19/04/1998. València : Direcció General de Promoció Cultural, Museus i Belles Arts: Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana [etc.]
Magre, A. (1990). Exposició-homenatge a Juan Antonio Benlliure. Crevillent, Museu Marià Benlliure, 19/04/1990 - 15/05/1990 ; Elx, Complex Cultural San José, 21/03/1990 - 12/06/1990. Crevillent; Elx : Caixa d'Estalvis del Mediterrani.
[1] Museu de Belles Arts de València, dipòsit del Museo Nacional del Prado (Nº inv. 1358).
[2] Col·lecció particular.
[3] Retrat de la Reina Victoria Eugenia (CE4/00326 y CE4/00328), Retrat de la Infanta María Cristina de Borbón (CE4/00327), Retrat de S.A.R. la Infanta Dña. Beatriz de Borbón (CE4/00329), Retrat de S.A.R. Don Jaime de Borbón (CE4/00337).
María del Mar Amat de la Flor